diumenge, 27 de novembre de 2016

Nous consumidors de productes agraris

escrit per Xavier Recasens Gràcia
Suposo que aquesta entrada en el blog us sorprendrà, ja que parlaré del paper de l’agricultura i l’educació. Suposo que tots seríem capaços de posar exemples on l’agricultura ens pot servir com a eina educativa, ja sigui per vocabulari, per veure cicles de plantes o insectes, per experimentar processos biològics, per exemple fermentacions, o processos fisicoquímics, com per exemple les destil·lacions d’alcohol o olis essencials. Com podeu veure, l’agricultura es pot adaptar a quasi tots els cicles formatius des de l’infantil fins a la universitat, tot depèn de l’objectiu que es pretengui i del grau de detall a què s’arribi.
Activitat al Jardí de les Ciències, novembre de 2015 (Foto: Roberto Sáez)
Activitats educatives en espais agrícoles periurbans
Oferir activitats educatives és una de les estratègies que tenen les explotacions agrícoles periurbanes per a diversificar el seu negoci, ja que tenen a tocar de les seves finques un nombre important d’escoles a les quals oferir els seus serveis educatius. No és gens estrany trobar explotacions que ofereixen aquest tipus d’activitats, conjuntament amb la seva normal activitat agrícola, com per exemple Gut Paulinenwäldchen a tocar de la ciutat alemanya d’Aquisgrà o Cascina Santa Brera a la vila de Sant Giuliano Milanese al costat de Milà (Itàlia).
Fa temps vaig consultar el nombre de granges escola que tenim dins la Regió Metropolitana de Barcelona: em va sortir un nombre baix si tenim present la gran quantitat d’escoles que hi ha. Aquest fet guarda relació amb el baix nombre de visites que tenen els cellers de la D.O. Alella amb fins educatius (treball recentment publicat al Land Use Policy). Factors com que cal oferir un producte educatiu de qualitat i adaptat als objectius curriculars i a les competències bàsiques de cada cicle formatiu poden ser un obstacle. També és un fre a la demanda d’aquest tipus de serveis el fet de no estar obligades les escoles a donar un nombre determinat d’hores de classe fora de l’aula, com succeeix en molts països del Nord d’Europa.
Agricultura educativa dins les ciutats
Si per curiositat mireu el programa educatiu de les escoles del vostre municipi, veureu que una gran majoria ofereixen un hort escolar. Aquest hort pot ser un tros de pati adaptat per a conrear verdures o un terrat amb testos o caixes de conreu per suplir la manca d’espai. De ben segur que a un arquitecte que li fessin l’encàrrec d’un projecte d’escola de nova planta reservaria un espai per a l’hort.
També es poden oferir activitats educatives utilitzant l’agricultura, dins els parcs i jardins de les nostres ciutats. Tenim com a exemples: el Karls Garten al bell mig de la ciutat de Viena (Àustria) o exemples més propers, a casa nostra, com són les vinyes del Parc de Torreblanca a Sant Joan Despí o el Jardí de les Ciències al Parc de Ca l’Arnús a Badalona.
El Jardí de les Ciències del Parc de Ca l’Arnús
El Jardí de les Ciències surt d’una idea que dóna l’Associació badalonina Aloc Natura a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a l’Ajuntament de Badalona. Aquestes dues administracions agafen el repte després de l’èxit del Jardí de les Papallones – Hotel d’Insectes dins el mateix parc, que també surt de la mateixa associació.
Els principals objectius d’aquest espai són: connectar els ciutadans amb l’agricultura, recordar el passat agrícola de la ciutat de Badalona (les vinyes), ensenyar productes agrícoles que havien estat relacionats amb la història industrial de la ciutat (el vímet, l’espart...) i mostrar espècies aromàtiques–medicinals (mentes, marialluïsa, tarongina....)  i especies agrícoles de les quals habitualment desconeixem la planta (espàrrecs, remolatxa sucrera...).
Amb aquests reptes vàrem començar a proposar conreus que s’adaptessin a les condicions climàtiques de la ciutat, que hi poguessin participar els ciutadans (de totes les edats) i que no fossin massa atractius per evitar furts.
Ha passat quasi dos anys (2015) des de que vàrem inaugurar el jardí i hem fet més de 6 activitats per les quals han passat més de 150 ciutadans que han sembrat, plantat, arrencat i collit, a més dels nombrosos visitants que diàriament visiten l’espai.
Hem tingut èxits com ara els cereals (blat, ordi i civada), el gira-sol i la remolatxa sucrera; també hem tingut, però, fracassos com el blat de moro i els furts de cols, pastanagues i espàrrecs. I espècies que sorprenen els assistents, com ara el llúpol, la regalèssia o varietats de mongeta on el color de la tavella és diferent del verd habitual.
Per aconseguir aquests objectius cal potenciar més les activitats (dotar-les de recursos) al Jardí de les Ciències i que aquestes arribin al major nombre de ciutadans possibles.
Moltes vegades em pregunto si aquests nens i nenes que participen amb els seus pares a les activitats de diumenge, que segur que han tingut un hort a l’escola, que veuen agricultura als parcs o en altres espais de la ciutat, com seran com a consumidors de productes agrícoles? Valoraran el sistema de producció (integrat, ecològic, biodinàmic...)? La seva procedència? L’eficiència en l’ús de l’aigua? En la petjada de carboni? Que tots els treballadors de la cadena de la agroindústria rebin un sou digne?

Imprimir article

1 comentari:

Skywalker ha dit...

Un post molt interessant. Només m'atreviria a insistir en un punt: "(...) connectar els ciutadans amb l’agricultura, recordar el passat agrícola (...)".
Trobo que això és essencial, i que és en el que més s'hauria de centrar la faceta educativa de l'agricultura periurbana.
El contacte amb la terra (i amb la Terra), amb la Natura, amb els canvis estacionals, i en com aquests afecten a la Vida (amb majúscula); entendre com durant mil·lenis hem format part inherent d'aquest cicle en apariència infinit, que nosaltres som la terra i la terra és nosaltres... Aquesta és la idea que crec que seria més important transmetre als infants (i als adults) en el marc de l'agricultura periurbana i educativa.
Cert que, amb un sol dia de treball a l'hort, és difícil captar aquesta idea en profunditat; per aquest motiu crec que és important que els educadors encarregats d'aquestes activitats facin aquesta reflexió als assistents.
Bé, és una opinió. Salutacions.