dissabte, 20 d’agost de 2016

Què en diu, de l’aigua, la cultura popular?

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Al final es va posar a ploure… - foto Oriol Lladó - (CC BY-NC-ND 2.0)

L’aigua que tenim a la natura (pluja, rius, llacs, i també el mar) és un element essencial per a la vida, i potser per això és motiu de poesies, de guerres i especialment a la Mediterrània de preocupació permanent, tant a les zones agrícoles de secà, com de regadiu i també a les ciutats (l’aigua de boca).
Aquest recurs que amb molta naturalitat és utilitzat com a “normal”, no ho és en molts llocs del Planeta, encara. Cal recordar-ho!
Ens endinsarem en algunes de les dites sobre l’aigua que va recollir en Valeri Serra Baldú, per a memoritzar la bonança de la pluja, o el seu temor. Saber llegir la natura, un element clau per a saber-hi conviure.  
Els senyals de la pluja i l’aigua del cel.
Rotllo gros a la lluna,   
senyal de pluja.
Lluna tapada,    
boira o ruixada.
Cel de bultets,  
aigua o clotets.
Cel de panxa de burra,    
pluja segura.
Sol de forat,   
senyal de pluja.
El sol ha sortit i ha fet cluc,  
no pensis pagès en fer res d’eixut.
Cel rogent pluja al matí,  
la pluja és aquí.
Cel rogent a la tarda,  
pla pluja és passada.
Cel rogent a sol ixent,   
si no és pluja serà vent.
El llevant la mou,  (la broma)   
el serè la plou.
Vent de llevant   
porta l’aigua al davant;
vent de llebeig,  
d’aigua no en veig.
Tramuntana el matí,  
vent a la tarda.
Quan canta el gripau,
senyal de pluja.
Quan canta molt el gall,   
senyal de pluja.
El cargol equilibrista - foto Bernat Casero - (CC BY-NC-ND 2.0)
Quan el cargol es posa a llaurar,  
senyal que plourà.
Quan la sangonera puja,   
senyal de pluja.
Berbena ajupida,  
senyal de pluja.
Quan la xemeneia cau estalzí,  (sutja)  
senyal de pluja.
Mar blanca,      
pluja a manta.
Gelada sense sol,   
pluja segura.
Gelada que dura,
pluja segura.
Boira per les serres,
pluja per les terres.
Ni tota boira plou,  
ni tot vent remou.
Quan Déu vol,
sense núvols plou.
Pluja de gener,    
cada gota en val un diner.
Pluja de gener,   
blat a la sitja i vi al celler.
L’agua de gener,    
omple les botes i el graner  
i la pica de l’oli també.
Si plou el febrer,   
va tot bé.
Si plou el febrer,  
treu l’ordi del bolquer.
Per l’abril,  
cada gota en val mil.
Pluja d’abril i sol de tardor,
solen fer l’any bo i millor.
No és bon maig,
el que no deixa les basses plenes.
Pluja de maig,   
collita segura.
Pel juny,
cada gota com un puny.
Juny plujós,   
graner polsós.
Aigua de Sant Joan,   
no dóna vi ni pa.
Aigua per Sant Joan,   
celler buit i molta fam.
Juliol sense rosada,
duu la pluja amenaçada.
Si plou per l’agost,   
no gastis diners en most.
Aigua d’agost,
safrà, mel i most.
Si plou per santa Bibiana, (14 d’octubre)   
plou quaranta dies seguits.
Pluja de Nadal,     
per mitja pedregada val.
Final
T’ha anat bé l’estiu?  Gràcies per seguir el bloc. Desitjar-nos que tinguem un bon curs i un bon any agrícola, malgrat l’esdevenidor de la UE,  el TTIP i els imprevistos, però hem de revisar ja des d’ara mateix el calendari de la sembra; sense descuidar les recomanacions de la PAC.

Imprimir article