escrit per Ricard Estrada i Arimon
Fa pocs anys que gaudim de xarxes de comunicació, de biblioteques o de centrals de dades. No fa pas gaires anys enrere la cultura es transmetia a través de plecs de fil i canya o de la poesia dels trobadors o de les dites populars
A Catalunya, des del passat segle XIX i fins ben entrat el segle XX, s’ha gaudit d’un innombrable capital de cultura gràcies a les tradicions que es nodreixen del món agrícola, ramader, els esdeveniments meteorològics, també dels refranys, de les danses, del bestiari popular, de les músiques i de les maneres de viure i conviure. Les menges i les begudes també han esdevingut motiu del gran pòsit cultural de la nostra cultura. L’escudella, el tortell, la mona, la crema de Sant Josep, els panellets, les neules o el suau (cafè fred amb sifó), el xarop de poncem o el vermut, en són uns exemples.
Tots aquests materials ens han arribat fins avui gràcies al treball de persones que han tingut en el passat i d’altres avui un temps i una voluntat per a recopilar i col·leccionar tota aquesta riquesa. En el passat, entre d’altres, hem de recordar en Joan Amades, en Ramon Violant, en Valeri Serra i en Pau Vila. En el present recordo el gran treball de l’Artur Blasco i tot l’equip que ha fet de la música de la muntanya pirinenca un tresor harmònic, que es concreta en el moviment Tradicionàrius.
 |
| Valeri Serra i Boldú (1897-1938) - Biblioteca de Castellserà |
Valeri Serra i Boldú (1875-1938)
En Valeri Serra és una d’aquelles persones que en el passat pogué gaudir en aquell temps de formació reglada, ja que després d’estudiar batxillerat a Balaguer seguidament va continuar la seva formació amb els estudis de professor mercantil i dret a la Universitat.
Se sap que va tenir amistat amb en Jacint Verdaguer, el poeta, i fins i tot, ambdós, van crear una publicació periòdica: La Creu del Montseny. L’obra escrita sobre les tradicions i el folklore i llur recopilació va ser molta, però a través d’aquest bloc farem esment a la seves col·laboracions que periòdicament feia a la revista “Agricultura”, editada a principis del segle XX.
Els temes que va tractar va ser la recopilació de refranys i dites sobre: la terra, el treball al camp, el treballador (jornaler), l’art de llaurar, el bou (animal bàsic de treball al camp en aquella època), les bèsties de peu rodó (el cavall i la mula, el ruc i la somera), els adobs, la sembra i la influència del temps en la producció agrícola.
Sobre la terra i el adobs
En Valeri ens diu: que l’agricultor prescindeix de les divisions que la geologia fa de la terra, però ell sap les bones condicions en què ha de reunir cada cultiu, i es té una classificació de cada qualitat de terra només al veure-la. Així dirà:
1.- Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa fullat.
2.-Prop de la muntanya i ribera és la terra falaguera
Segons la flora que hi vegeti, en dirà:
3.- Terra de romaní; terra de poc vi.
4.- Terra de bruc, terra de poc suc.
5.- Terra de farigola, terra de poc pa.
6.- Terra de canta-perdius, que és terra poc apta per al conreu, a causa d’ésser molt gravosa, si bé tot en el món és aprofitable.
7.- Allí on no s’hi fa res, s’hi fa l’ametller.
8.- La terra de malves implica ésser una terra excel·lentment humífera. Sobre això el pagès us dirà que una vegada un ceguet tractà de comprar un tros de terra. Hi anaren amb el venedor, i, en arribar-hi, el ceguet va dir, baixant de l’ase que muntava: - Té ferma’l a vora d’unes mates de malva, que li agraden molt. – Malves, malves ... No crec pas que n’hi hagi ni una tan sols en tota la peça. – Ah! No? Doncs, ja ens en podem tornar a casa, perquè no em convé aquesta terra on no neixin malves.
Sobre l’adob, diu en Valeri Serra que el fem és l’adob complet per excel·lència, perquè ho dóna tot sense promeses: -“fem”- diu, i no –“farem”-. El folklore ho confirma:
1.- El bon femer és parent del bon graner.
2.- Si vols bon graner tinguis bon femer.
3.- Una bona fangada val mitja femada
4.- Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val.
L’agronomia moderna
Sense perdre els referents de la renaixença verdagueriana, la bona agronomia ha de saber les dites de pagès, per no caure en l’exclusivitat de la tecnologia, que hom avui es predica com exclusiva. No tot és la PAC i tampoc tot no és la producció de proximitat. La sostenibilitat tant predicada a pagès sovint enllaça amb la rondalla del ceguet i les malves, un exemple que pot servir-nos avui encara, tot i que gaudim d’un entorn amb molta ciència que no hem de menystenir; però tampoc no cal fer del passat una militància... Al cap i a la fi, el seny i el sentit comú han de prevaldre i la picardia també.
Comentaris