dijous, 21 de setembre de 2017

Descens del 20%. La collita menys dolenta

Escrit per Jesús Domingo

La collita de cereals registra un "inesperat" descens del 20% a Catalunya

La collita de cereals d'aquest any a Catalunya ha estat un 20% inferior a la de 2016, un descens que l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) ha qualificat de "inesperat" ja que les pluges d'abril els havien donat "esperances que la collita seria molt bona".

Segons aquesta OPA, les causes d'aquest descens són bàsicament dues: les gelades tardanes que han malmès les collites en comarques com Osona, el Ripollès i el Berguedà, i, en segon lloc, les onades de calor que van arribar abans d'hora, al mes de maig, amb temperatures de 35 º centígrads en molts llocs de conreu.

Segurament encara recordem com van quedar alguns blats i ordis després de les tardanes gelada. El fred tardà va afectar, sobretot, als cultius d'ordi i blat, que s'han "ennegrit".

En canvi, la calor ha afectat principalment als cultius de blat de moro, a causa de la sequera provocada per les altes temperatures.

Asaja ha alertat, en un comunicat, que ha hagut rendiments molt desiguals en totes les comarques catalanes, amb pèrdues que van del 15% al ​​25% respecte a 2016.

Sobretot s'han vist afectades per les altes temperatures les comarques de Lleida, Tarragona i de la Catalunya Central, que podrien haver tingut al voltant d'un 30% menys de collita.

Aquests mals resultats són, però, molt millors que els obtinguts en altres comunitats molt més cerealistes com ara Aragó i Castella i Lleó on les pèrdues són del 60 al 70%. Podem considerar aquesta collita a Catalunya com la menys dolenta d’antre les que ens envolten.

foto: https://flic.kr/p/nMje8s de la galeria de Manel
Imprimir article

dijous, 24 d’agost de 2017

Una reflexió d'estiu

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
(Nota de l'editor: el títol original era "La reflexió de l'estiu", però després dels fets de la tarda i nit del 17 d'agost, l'hem canviat).
Aquest mes d’agost, que promet mogut per l’ambient que s’ha girat de cara al primer dia d’octubre, ha semblat assenyat redescobrir una rondalla que gira a l’entorn d’un viatge que varen fer Nostre Senyor i sant Pere quan encara anaven pel món.
La rondalla és extreta del llibre “Dites i Tradicions Populars Referents a les Plantes”, de la qual és autor en Cels Gomis i Mestre, editat per Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983.
Diu així:
Quan Nostre Senyor i sant Pere encara anaven pel món, un dia molt calorós, anant de camí, van trobar una ferradura. Nostre Senyor va dir a sant Pere que l’aplegués, però aquest no va voler ajupir-se per tant poca cosa, i aquell la va plegar i se la va guardar.
Poc després van arribar a un poble, i Nostre Senyor, sense que sant Pere se n’adonés, va vendre la ferradura a canvi de cireres.
Van seguir el seu camí; i, com feia un sol que esberlava les pedres, sant Pere va començar a queixar-se de set. Nostre Senyor que anava davant d’ell, va deixar caure una cirera i sant Pere la va plegar, ficant-se-la de seguida a la boca. Aquesta operació es va repetir almenys trenta vegades, fins que Nostre Senyor, que fins llavors havia fet l’orni, es va girar cap a sant Pere i li va dir.
Si t’haguessis ajupit una sola vegada per plegar la ferradura, no hauries hagut de fer-ho trenta vegades per arreplegar d’una a una les cireres que per ella m’han donat.
(abans, era molt general el costum de comprar ferro vell a canvi de cireres).
Que hom tregui la reflexió que consideri més adient i d’acord amb la seva creença.
La llibertat també està en el pensament de cadascú.
Els temps de la literatura de canya i cordill i de la transmissió oral del costum varen ser instruments que han engendrat la nostra cultura i la tradició, amb romanços, modismes, aforismes i corrandes, que tenim incrustats en la nostra manera de fer i de parlar.
Per seguir amb el mateix tema de les cireres, tots coneixem els modismes de:
És qui remena les cireres.   
S’aplica que disposa d’un negoci o és àrbitre de quelcom.
Pesar figues o també Pesar cireres.
És una manera de dir: fer la becaina.
Per tancar aquest article, m’ha semblat d’interès posar alguns aforismes, extrets del mateix llibre d’en Cels Gomis, però dedicats a l’arbre mediterrani per excel·lència: l’olivera, per cert avui amb l’amenaça de la plaga del bacteri Xylella fastidiosa, que també pot afectar el taronger, la vinya, el llorer, l'ametller, el cirerer o el presseguer... Ull i atenció amb les recomanacions dels Serveis Oficials de Protecció dels Vegetals.
Aigua de gener, omple botes i graner i la pica de l’oli també.
Pluja de gener prenya l’oliver.
Neu a les serres, oli a les gerres.
Si hi ha bona oliada és una bona anyada.
Amb aquest tastet d’aforismes i tenint cura de cuidar-se de no tenir cap calorada, desitjar-te un bon estiu, tot sabent que:
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
Imatge: Galeria Flickr de Julián Iglesias: https://flic.kr/p/GEamUS (CC BY-NC-ND 2.0)


Imprimir article

dimarts, 8 d’agost de 2017

No m’ho van explicar mai, per què?

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Quan vaig estudiar enginyeria tècnica agrícola no em van explicar mai que algú havia estudiat els núvols a Catalunya i que havíem estat referents sobre aquesta matèria, i que tot això era possible gràcies a una persona nascuda a Sant Feliu de Guíxols el 1872. Empresari de taps de suro, científic i mecenes.
Rafael Patxot i Jubert - Viquipèdia
En Rafael Patxot i Jubert (1872-1964)
Qui és en Rafael Patxot i Jubert? De fet, és qui fa possible que hi hagi un abans i un després en la recerca sobre el coneixement dels núvols (vegeu l'Atles Internacional dels Núvols i dels estats del Cel publicació feta en català el 1935, de 474 pàgines, o també sobre la Masia catalana, o l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i va ésser promotor de beques per a estudiants i premis literaris.
De fet, per si hom vol tenir una breu descripció de qui era aquest personatge (força) desconegut recomano que visualitzeu el vídeo de la petita conferència (12 minuts) que va pronunciar en Josep Massot, monjo de Montserrat, en l’acte de commemoració del 50è aniversari de la seva mort. Repetir-me en aquest article seria un plagi que no tinc cap interès de produir.
Solament una frase que resumeix la seva vida: “Un home lliure de criteri, que tenia per pàtria Catalunya”.
Una recomanació
Segurament que aquest és un article diferent als que habitualment s’escriuen en aquest bloc, però permetent aquesta desviació provisional es vol pretendre que gaudeixis de material de reflexió sobre l’ingent treball fet per en Patxot, gràcies a qui gaudim avui d’una bona part del patrimoni de la cultura oral del nostre país i també sobre les construccions agràries que formaren el poblament del territori català en segles passats.
Finalment, et recomano que et baixis el pdf de l’Atles dels Núvols, un document poc conegut, però del màxim abast per entendre que el núvol no és solament l’espai virtual digital.
Apa, et convido que gaudeixis de l’estiu, tot descobrint altres formats des del teu APPs.  

Imprimir article